Aquest és ja el que fa tres i sembla que ja no és
tant barda amunt, però és cert que ens ha costat arribar fins aquí. Potser no és
perquè el camí hagi estat massa pedregós, perquè una mica sí ho ha set (tot hi
ha que dir-ho), però provablement ho hem vist una mica costós pel consum energètic
que això ens ha comportat i el transcurs dels anys sense veure un fruit
general.
Està clar que hem estret beneficis de tot aquest
procés, però els que ja portem cinc anys estudiant (dos anys de Grau Superior d’Educació
Infantil més els tres anys de Grau d’Educació Infantil) sembla que se’ns hagi
fet molt llarg el camí.
No obstant, jo estic molt contenta del meu camí
fins aquí. Doncs, encara que de vegades haguem tingut que superar esquerdes
estic segura que el que encara em queda serà millor.
Encara que el camí tingui esquerdes, arribarem fins al final. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada